Directrius del MCER

El Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües: aprenentatge, ensenyament i avaluació (MCER) és un document estàndard que vol servir de patró internacional per mesurar el nivell de comprensió i expressió orals i escrites en qualsevol llengua europea.

Aquest projecte va sorgir el 1991 i està desenvolupat pel Consell d'Europa.

El MCER ha unificat les directrius i normes per a l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües dins d'Europa. Proporciona una base comuna per a l'elaboració dels programes per a l'estudi de llengües, d'exàmens i de manuals a tota Europa. Si mires els teus llibres de text, veuràs que tenen el símbol d'Europa, i una notació (A1, A2, B1…): això és el MCER.

El MCER descriu el que un estudiant ha d'aprendre a fer per comunicar-se en una llengua estrangera, així com els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per poder utilitzar la llengua de manera efectiva.

I a més, el MCER defineix també els nivells de domini de la llengua, el que permet comprovar el progrés d'un alumne en cada fase de l'aprenentatge i al llarg de la seva vida.

El MCER, al tenir els seus nivells comuns per a totes les llengües, afavoreix la transparència dels cursos, els programes i les titulacions, i facilita la comparació i la homologació (validació) dels diferents títols emesos per cada entitat certificadora de cada país.


El Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER) defineix diferents nivells de competència lingüística. Aquests nivells són utilitzats a tot Europa per establir el nivell d'habilitat en una llengua estrangera i són acceptats com a estàndard per a la valoració i l'ensenyament de llengües.

Els nivells són:

És important notar que aquests nivells són acumulatius, és a dir, cada nivell inclou les habilitats i coneixements dels nivells anteriors. A més, els exàmens i certificacions basats en el MCER són reconeguts a nivell internacional i són una eina útil per a estudiants, professors i empleadors per avaluar la competència lingüística.